Homes artificials

De CiFipedia
Salta a: navegació, cerca
Homes artificials
Fitxa tècnica:
Autor/s: Frederic Pujulà
Editorial: Joventut
Pàgines: 190
Publicació: Barcelona, 1912
Col·lecció:
Autor addicional:
ISBN:
Detalls de l'obra:
Gènere: Novel·la
Subgènere: Ciència-Ficció
Format: Paper
Saga:
Premis:
Accés al document:
Font externa 1: Comprar-lo
Font externa 2: Préstec bibliotecari
Descarregar: [ ]

Homes artificials, de Frederic Pujulà, és considerada la primera novel·la de ciència-ficció escrita en llengua catalana, l'any 1912. Englobada dins del subgènere de les distopies, al llarg dels anys ha tingut diverses reedicions, l'última per part de l'editorial Pagès Editors, dins de la seva col·lecció "Ciència-Ficció".

Sinopsi

El misteri de la generació ja no era més un misteri; tenia lloc allí, davant dels nostres ulls; podíem veure’l i observar-lo; podíem seguir-ne les fases pas a pas… Els òvuls s’estengueren com uns llavis petoners envers les espermes, aquestes s’hi aproparen i, com embriagues d’amor, s’hi deixaren absorbir i encloure; els tubs capil·lars, en virtut de la teoria del sifó, començaren a transportar la fibrina, la lecitina i el sucre, i…, oh força de la suggestió!, hi hagué un moment que va semblarnos a tots que el termòstat, les campanes de vidre, els dipòsits de sucs alimentosos, tots els aparells i totes les llurs peces tremolaven de fruïció, frisaven, gaudien de la presència d’aquell acte. Nècia suggestió dels homes, que, malgrat llur ciència, no poden sostreure’s a la idea de la influència del sistema nerviós en tots els actes vitals!… (De la contraportada de l'ed. de Pagès editors, Lleida: 2009).

A Homes artificials, Pujulà ens presenta un científic entestat a crear una humanitat nova de superhomes que substitueixi la societat actual, decadent i corrompuda.

L'autor

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963), republicà federalista, esperantista i escriptor. Adscrit al moviment modernista, és autor de diverses obres teatrals, algunes de les quals escrites en col·laboració, com Titelles febles (1902), El geni (1904) o El boig (1907). El 1905 entra en contacte amb l’esperantisme i n’esdevé un dels difusors principals a casa nostra. Un article de denuncia el va obligar a exiliar-se a París. Naturalitzat francès, va participar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). En el repòs de la trinxera (1918) i De la trinxera estant (1918) són fruit d’aquesta experiència. De tornada a Barcelona, va treballar al diari El Diluvio fins al seu tancament l’any 1939. La seva trajectòria republicanista i catalanista li valgué de ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a la pena mort, la qual li fou commutada per una condemna de vint anys i un dia. Privat d’exercir com a periodista i advocat, durant la postguerra es dedicà a fer traduccions al castellà i a escriure. L’any 1949 guanyà l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Montevideo, i el 1958 aparegué el seu darrer llibre: Palamosines. Cants a la Costa Brava.

Crítiques

Reedicions

  1. Homes artificials. Alella: Pleniluni (Col·lecció 2001); Martí, Joaquim (ed.), 1986. ISBN: 8485752228
  2. Homes artificials. Lleida: Pagès Ed. (Col·lecció Ciència-Ficció, 23); Martí, Joaquim (ed.), 2009. ISBN: 9788497798778

Referències